L'art sempre ha estat una forma d'expressió personal on l'artista intenta connectar amb l'espectador, tant sigui a base de colors lluents, petits detalls o representacions visuals dels seus sentiments. A mesura que avança el temps, la societat i la tecnologia, fa que aquesta connexió sigui representada de diferents maneres.
Estem acostumats a visualitzar l'art clàssic a la distància, de manera física, sense l'oportunitat d'apropar-nos-hi gaire per assegurar que es mantengui en un bon estat de conservació; fent així que només el puguem apreciar a nivell visual i emocional.
Això ha canviat en l'art actual, ja que, gràcies a la tecnologia, hem aconseguit fer models 3D tant de museus, com obres personals digitals, com ambients artísticament dissenyats per fer que el públic gaudeixi de l'art d'una manera inusual però entretinguda.
No obstant, aquesta última experiència no dona la mateixa sensació de proximitat a l'artista com fa la clàssica, fent que sentim una mena d'insatisfacció, ja que acabes amb la memòria d'haver visualitzat una imatge.
Jo crec que no hi ha cap manera d'apreciar realment l'art de visualitzar-ho amb els nostres propis ulls, ja que no hi ha res semblant a admirar el treball d'un artista on, en compres de trobar-hi píxels, hi trobem pinzellades on hi reflecteixen els sentiments i emocions més crues i pures d'una persona.
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario