L'originalitat i l'autoria

L'originalitat i l'autoria

Actualment, cada cop és més difícil de distingir entre si una obra és original d'un o és plagiada, ja que acostumem a copiar i enganxar el que ens sembla atractiu per fer-ne una versió "pròpia". Això no és nou, ja que des de fa milers d'anys, cada època històrica és acompanyada per un estil d'art definit, com podrien ser el barroc, el renaixement, etc. 

Doncs, per què considerem plagi la inspiració d'avui en dia i originalitat pautada la de segles anteriors?

Potser la resposta cau en com entenem la creativitat. Abans, els artistes es formaven dins d’una tradició i era normal seguir l’estil dels mestres. Ningú esperava una originalitat radical, sinó una evolució personal dins d’un llenguatge compartit. En canvi, avui valorem molt la novetat i la “marca personal”. Això fa que qualsevol semblança amb una obra prèviament feta pugui ser vista com una falta d’autenticitat.

Tanmateix, la creativitat no apareix per ella sola. Sempre hi ha referències als grans, influències tant públiques com personals, i idees pròpies. El problema potser no és inspirar-se, sinó no reconèixer-ho. El repte de l’art contemporani no és evitar qualsevol influència, sinó ser capaç de donar-li una veu pròpia i honesta.

Personalment, crec que inspirar-se en altres obres és natural i necessari. El que fa que una obra sigui especial és com la transformem i el tros de nosaltres que li posem en fer-la. Per mi, l’originalitat no és començar de zero, sinó saber combinar el que ja existeix d’una manera nova i autènticament pròpia.

Peter Paul Rubens (1577 – 1640) i

 Francisco de Goya (1746 – 1828)