L'habilitat tècnica pretecnologica i post-tecnologica

L'habilitat tècnica

En l'antiguitat, una obra es considerava bona si mostrava una gran habilitat tècnica; parlant de les proporcions ideals, la paleta de colors, el seu realisme i la seva perspectiva. Metres que actualment, al tenir accés a eines tecnològiques, aquestes característiques han perdut el seu valor i han fet busquem la satisfacció mental, no visual.

Això ho podem comprovar amb aquestes dues obres.

 Creazione di Adamo

 Digital ecologism

En comparar l'habilitat tècnica de l'art clàssic amb la de l'era digital, es mostren diferències significatives relacionades amb els canvis d'eines i valors culturals. L'art clàssic, exemplificat per La creació d'Adam de Miquel Àngel, requeria un domini del cos humà, el moviment i la perspectiva, aconseguida a través d'anys de formació artesanal. En canvi, l'art digital contemporani, representat per artistes com Refik Anadol, es mesura per la capacitat d'un artista per manipular dades i algoritmes, construint amb el codi intel·ligència artificial, on la precisió depèn del processador. Malgrat les diferències, els dos àmbits busquen bellesa i significat, tot i que l'habilitat tècnica clàssica implicava un esforç manual visible, que reflectia temps i paciència.

Així, l'art pretecnològic, personalment m'aporta un missatge molt més profund i familiar, ja que convida una contemplació més profunda, recordant la importància del gest humà, que és essencial en un món cada com més automatitzat. Com a observadora, sento que el traç de la mà, l'error mínim, la textura real, desperten una connexió més íntima que una pantalla, per molt fascinant que sigui.